El 1993, en Santi Alegre i jo, l’Ada Parellada, vam llogar un local immens, situat al bell mig de l’Eixample de Barcelona, que havia estat la seu d’una vella i bella editorial que acabava d’abaixar la persiana. Vam substituir els llibres per cartes, les lletres per plats, amb promeses de llobarro al forn, botifarra negra a dojo, xai agredolç i delírium trèmens de xocolata. I el vam batejar amb el nom de Semproniana.
El 1993, en Santi Alegre i jo, l’Ada Parellada, vam llogar un local immens, situat al bell mig de l’Eixample de Barcelona, que havia estat la seu d’una vella i bella editorial que acabava d’abaixar la persiana. Vam substituir els llibres per cartes, les lletres per plats, amb promeses de llobarro al forn, botifarra negra a dojo, xai agredolç i delírium trèmens de xocolata. I el vam batejar amb el nom de Semproniana.
El 1993, en Santi Alegre i jo, l’Ada Parellada, vam llogar un local immens, situat al bell mig de l’Eixample de Barcelona, que havia estat la seu d’una vella i bella editorial que acabava d’abaixar la persiana. Vam substituir els llibres per cartes, les lletres per plats, amb promeses de llobarro al forn, botifarra negra a dojo, xai agredolç i delírium trèmens de xocolata. I el vam batejar amb el nom de Semproniana.